Es una de les festes tradicionals on es costum menjar castanyes, moniatos, fer panellets i un menjar familiar. La beguda típica és el moscatell. Es celebra el mateix dia dels Tots Sants, entre la nit del 31 d'octubre y el 1 de novembre. El motiu d'aquesta festa en aquest dies, es perquè antigament relacionaven l'ambient de la tardor amb la mort. (la caiguda de les fulles, el fred, es fa de nit mes d'hora...)
Els Tots Sants és herència d'una celebració celta, aquesta festa fa honor als nostres difunts ja que comença una època mes fosca de l'any. Es considerava màgic perquè es creia que tenien connexions especials entre els dos mons, es a dir, entre el mon dels vius i dels morts.
Els panellets
En el segle XVIII era costum la participació en rifes en les fires que s'instal·laven al voltant dels carrers de Barcelona durant la celebració del dia de Tots Sants; i també després de les celebracions religioses. Per aquest motiu eren considerats com un aliment beneït. A la nit de l'1 al 2 de novembre els campaners havien de tocar a difunts tota la nit a mitjanit s'anava a l'Església i es compartia també amb els campaners panellets, fruits secs... El seu nivell de calories els va fer molt popular a les zones fredes del nord d'Europa, ja que era ideal per suportar millor la llarga nit de difunts. També en algunes èpoques els padrins obsequiaven amb panellets els seus fillols, igual que per Pasqua els regalaven la mona. En altres èpoques, els panellets es compraven en parades al carrer on feien rifes: el més habitual era anar a les taules que es paraven a carrers i places i fer una mena de juguesca per obtenir els panellets com a premi. Per aquest motiu és unes postres molt present a Catalunya durant la tardor.
Normalment es representa aquesta icona com una anciana vestida amb roba pobra i un mocador al cap. La imatge més típica és veient-la fer les castanyes rostides en un forn de fang. Actualment són molts els castanyers i castanyeres que continuen sent als pobles i, fins i tot, a les ciutats col·locant les castanyes recentment sortides en un cucurutxo de fulles de periòdic perquè mantinguin la calor. És bonic que tradicions com aquesta continuïn romanent i, fins i tot, es manifestin en esdeveniments en els col·legis i instituts portant disfresses infantils amb un vestit tradicional com a símbol que mai passarà de moda. Per mi aquest símbol es essencial durant aquest dies perquè la principal aliment típic es la castanya.
Halloween/ Dia dels morts
Halloween paraula prové del angles. Es celebra el 31 d'octubre fa mes de 3000 anys per els Celtes. Els Celtes celebraven el cap d'any amb el Samhai una festa pagana i la tradició de Hawolleen arriba al continent americà. Quan es parla d'aquesta festa pensem en disfresses, dolços, carbasses... però la celebració en si indica el contrari, perquè els rituals que es practicaven durant la nit un caràcter purificador i religiós. Durant aquesta celebració es molt típic disfressar-te i anar per les cases de la zona i demanar dolços. Que aquesta tradició de demanar dolços prové es va popularitzar al 1930. que Es va derivar d'una pràctica que va sorgir a Europa durant el segle IX anomenada souling, que era espècie de servei per a les ànimes. El 2 de novembre, Dia dels Fidels Difunts, els cristians primitius anaven de poble en poble mendigant "pastissos de difunts" que eren trossos de pa amb panses de raïm. Avui dia aquesta commemoració es molt més cridanera per als nens.
És un dels símbols que estem més acostumats a veure durant aquests dies. El costum de foradar i tallar la carabassa per a convertir-la en un fanal té el seu origen. En la celebració d'origen cèltic s'utilitzaven naps per a preparar petits fanals amb la intenció d'il·luminar i homenatjar els morts. Naps en lloc de carabasses! Doncs que quan els irlandesos van arribar a Amèrica no tenien cultius propis de naps, així que van haver d'utilitzar carabasses, un producte que a més d'abundar, era súper fàcil de condicionar per a ser un fanalet. I sobre aquest fanal també existeix una llegenda molt interessant i una mica tenebrosa. Per mi em representa la nit de Halloween per la llum que emet (ja que es un fanalet) i la figua que li fem.
El gat negre
Té un significat curiós que potser no el teníem tant present. Tenen fama de ser éssers demoníacs que porten molta mala sort. Els Celtes creien que eren la forma felina que adoptaven els dimonis i durant l'Edat mitjana van ser perseguits. Les bruixes utilitzen la disfressa de gats per a passejar per la ciutat i passar desapercebudes. D'allí la creença, tan estesa, que topar-se amb un gat negre és una mala senyal. No se sap exactament si hi ha un desencadenant perquè tinguessin tan mala opinió sobre els gats, però alguns apunten al fet que la Pesta Negra que va assolar Europa puc tenir una gran influència, culpant-los d'haver portat la malaltia i la mort. Es diu que si tens un gat negre o el vols adoptar has de tenir cura per els diferents motius que s'han explicat. Per mi la creença que tenen que porta espiritus no la comparteixo gaire però tampoc la nego, es a dir no te gaire significat durant aquest dies.