Pel·lícula Planta 4

Són un grup de tres nens que tenen càncer, en l'hospital es donen a conèixer com

"Los Pelones".Per mi reflecteixen la motivació per superar aquesta malaltia junts i sobretot la relació d'amistat que tenen entre ells que els uneix molt. La seva situació a l'hospital no és gaire agradable, però junts es distreuen amb els altres companys i ho porten el millor que poden. Fan partits de bàsquet, surten a la nit a recórrer tot l'hospital... Que és el que faria qualsevol nen en la mateixa situació. Durant la pel·lícula un noi s'insta-la a la mateixa habitació que un del grup, l'Izan. A poc a poc forma part del grup i l'ajuden a sentir-se còmode. S'anadonen que Jorge realment no té càncer i pot tornar a casa amb la seva família. Aquesta part de la pel·lícula per a mi em resulta una mica dura, a causa que, el seu nou amic ha tingut la sort que ells no han tingut i per ell el tema de càncer es quedarà amb un petit ensurt. "Los Pelones" se senten orgullosos per la notícia i pel seu nou company, que tindrà una millor qualitat de vida que ells. Finalment el grup segueix com sempre, cada dia se superen més i afrontant els nous problemes.

Per la meva opinió aquest grup de nens són molt valents i tenen molta força, perquè afrontar aquesta situació passant dia i nit dintre d'un hospital, crec que per a ningú seria fàcil. 

Jo vaig estar una setmana ingressada en un hospital i no s'acabava mai, per això no em puc ni imaginar com seria viure allà i sobretot afrontar-se a una malaltia. Per sort no vaig ingressar per cap malaltia, sinó que vaig caure del cavall i em vaig trencar tres costelles i al pulmó tenia pneumotòrax. Em sentia estressada i cansada, perquè no podia sortir de l'habitació i havia de conviure amb un bebè que no parava de plorar. I si jo mateixa sentia injustícia de per què m'havia de passat això i estar en aquella situació de no poder: fer vida normal, no fer esport, anar sempre acompanyada al carrer, sempre amb compte... No em puc ni imaginar el que podien pensar aquests nens sobre la injustícia d'afrontar-se aquesta malaltia i no fer vida normal com la resta de nens de la seva edat. Tenint en compte els diferents problemes o situacions personals que tenen. Mirant tot això des d'un altre punt de vista, la vida dels pares o coneguts d'aquests nois tampoc és fàcil. Perquè també vaig estar en una situació així quan al meu germà petit va estar ingressat durant quasi dues setmanes de grip. És a dir, que no només els que conviuen en l'hospital tenen dificultats, jo quan arribava cada dia de l'institut i veia que el meu germà no estava, tenia més preocupació i nervis. No sabia si es recuperaria aviat o no, no el podia veure molt seguit…En aquesta pel·lícula hi han molts valors de la vida representats en la vida d'aquests nens. Com seria la injustícia, la valentia, l'esforç, ser constant, ser positiu, saber com afrontar un problema molt gran i sobretot de saber valorar.

Símbols:

Polsera vermella

La polsera vermella em simbolitza superació, acceptació, repte i lluita, perquè les operacions per aquestes malalties no són gaire agradables, però el noi les té present. Aquesta polsera es veu en una escena de la pel·lícula, quan un del grup explica que cada vegada que l'operen no se les treu i li regala una d'elles a la noia, a causa de per què per ell fer-li aquesta ofrena significa molt.

                                                                           Canastra de bàsquet

               

Potser per a unes altres persones aquesta imatge només simbolitza un simple joc, però per a mi enfocant-me en la pel·lícula significa els moments de distracció i d'igualtat que tenen aquests nens que conviuen en aquelles condicions. Perquè durant els partits tots juguen amb les mateixes normes, la més rellevant és la de jugar tot el partit amb la cadira de rodes, perquè ningú se senti inferior que un altre, per així no sentir-se exclosos perquè no tinguin una de les dues cames i així superar o portar millor la malaltia.

                                            Pijama                                           

   El pijama em simbolitza un canvi de mentalització de vida i               d'actitud. Es veu molt representat quan ingressen al nou nen             de possible càncer, i ell es nega a posar-se'l. Quan realment      

  ja ho accepta i té una altra mentalització allà dins, es                disposa a posar-se'l. És com si es posessin una armadura per           lluitar ells contra la malaltia. Que al principi a tots que han 

   entrat allà pel mateix motiu els hi costa d'enfrontar.