Carnaval
Origen
El Carnestoltes com tots sabem és el dia de les disfresses, festes al carrer... Se celebra abans de la Quaresma cristiana, exactament el Dimecres de Cendra. La seva data de celebració és variable entre febrer i març . La seva característica principal és la de ser un període de permissivitat i cert descontrol. En els seus inicis era part de la religió, el Carnestoltes era una desfilada en què els participants vestien disfresses i usaven màscares. El costum va anar transformant la celebració fins a la seva forma actual.
L'origen prové de les festes paganes, com les que es realitzaven en honor a Bacus, que era un déu romà del caos, la festa i el vi, les saturnals. Aquest origen es remuntaria a la Sumèria i l'Egipte antics, fa més de cinc mil anys, amb celebracions molt semblants en l'època de l'Imperi romà, des d'on es va expandir el costum per Europa, sent portat a Amèrica pels navegants espanyols i portuguesos a partir de fins del segle XV. El
carnestoltes, encara que l'Església cristiana no l'admet com a celebració de to religiós, està relacionat amb els països de tradició catòlica.
La data canvia cada any perquè es fixa quaranta dies abans del Diumenge de Rams que no depèn del calendari gregorià sinó de l'antic calendari solar.
Tradició
A Espanya és una antiga festa des de l'edat mitjana i amb una gran importància a partir del Renaixement que ha quedat recollida en la literatura espanyola.
En els altres països el carnestoltes és un conjunt de diferents festes paganes associades a les celebracions cristianes, en aquest cas a la Quaresma.
Els carnestoltes a destacar són el de: Santa Cruz de Tenerife, Cadis i Carnestoltes de Múrcia tenen la categoria de Festa d'Interès Turístic Internacional.
Cal destacar també el carnaval de Venècia, que es podria considerar el més important. Les disfresses són vestides d'època del segle XVII venecià i amb unes mascares molt curioses.
Quaresma
Després del carnestoltes arriba la Quaresma. El mateix dia que acaben les festes, el Dimecres de Cendra, comença un temps de quaranta dies, que són els dies que falten per al Diumenge de Pasqua.
Origen
Antigament s'havia de realitzar una preparació física i espiritual per a encarar l'arribada de la Setmana Santa. Començava un procés en el qual els cristians havien de fer una espècie de penitència, practicant el dejuni i l'abstinència.
Amb el pas dels anys, aquest sacrifici es va anar perdent i es deixava menjar molt lleuger durant la setmana i també es permetia menjar peix només els diumenges. La carn i els ous estaven prohibits durant la Quaresma.
Tradició
És una dona vella amb un mocador al cap i té 7 cames. Tantes cames com setmanes falten perquè arribi la Setmana Santa. La seva missió és procurar que els més petits no mengin carn, i per això sempre porta un o dos bacallans a les mans, per a donar-li pescat als nens.
Quan acaba Carnestoltes, en moltes cases apareix la Vella Quaresma, un paper on estarà dibuixada i retallada aquesta dona tan peculiar. La tradició és enganxar-la en alguna finestra i cada divendres se li ha de tallar una cama. Així veureu com van passant cadascuna de les set setmanes fins que arribi Setmana Santa.
Setmana Santa
La Setmana Santa és el conjunt de festes religioses que es fa després de la setmana de Quaresma, entre el Diumenge de Rams i el Diumenge de Resurrecció, el dia de Pasqua. El Diumenge de Rams és el dia que se celebra l'entrada de Jesús a Jerusalem, el Dijous Sant és la data de l'Últim Sopar, el Divendres Sant recorda la crucifixió, el Dissabte Sant és dia de dol i per últim el Diumenge de Pasqua se celebra la resurrecció.
La data de la setmana santa canvia cada any, perquè els dies exactes depenen de l'arribada de la primavera i el calendari lunar. Concretament, la Setmana Santa sempre se celebra en funció del Diumenge de Resurrecció, que correspondrà al següent diumenge després de la primera lluna plena de primavera.
Origen
L'any 325 el concili de Nícia va fixar la data de celebració de Pasqua per a tot l'orb catòlic occidental. A partir d'aquell moment, i basant-se sempre en el relat evangèlic, cada país ha anat construint un conjunt propi de celebracions. Tot i les variants i la diferència de costums locals, la finalitat principal és de celebrar o rememorar la passió, mort i resurrecció del Messies.
Tradició
La Setmana Santa a Espanya està protagonitzada per processons cristianes, actes religiosos, tambors, música, menjar i begudes típiques de cada zona. Aquestes són algunes de les tradicions més típiques d'Espanya per Setmana Santa.
1- Setmana Santa en Sevilla, Divendres Sant
2-Setmana Santa en Verges , Dansa de la mort
3-Setmana Santa en Albacete, Tamborada de Hellín
No hay comentarios:
Publicar un comentario