La seva teoria
Qui era Maria Magdalena?
María Magdalena va tenir un paper clau en la vida de Jesús i de l'església primitiva. Les dades dels evangelis sobre la seva vida són escarits. En Lucas 8:2 llegim ”i també algunes dones, a les quals havia curat d'esperits dolents o de malalties: María, per sobrenom Magdalena, de la qual havien sortit set dimonis”
És esmentada, tant en el Nou Testament canònic com en diversos evangelis apòcrifs, com una distingida deixebla de Jesús de Natzaret. És considerada santa per l'Església catòlica, l'Església Ortodoxa i la Comunió Anglicana.
Qui era Jesús?
Jesús va ser un profeta enviat per Déu el seu pare el totpoderós. Ell sacrifica la seva vida per nosaltres; els pecadors. Per ell vam ser sanats de tots els nostres pecats.
Maria magdalena va ser una dona pecadora, la qual tènia 7 dimonis i jesús la salva i ella es torna la seva seguidora.
- Maria va ser sanada i va tornar a ser seguidora de jesús.
Després d'aquell dia Maria magdalena va començar a ser seguidora de Jesús, i ja no era pecadora i finalment va quedar curada dels 7 dimonis.
- Jesús i la dona samaritana.
Quan Jesús es va assabentar que havia arribat a l'orella dels fariseus que ell feia més deixebles i batejava més que Juan (encara que no era Jesús mateix qui batejava, sinó els seus deixebles) va abandonar la Judea i va tornar a Galilea.
Quina relació va tenir Jesús amb María Magdalena?
Dels evangelis es desprèn que María Magdalena sentia un gran amor per Jesús. Havia estat lliurada per ell de set dimonis, li seguia com a deixebla, li assistia amb els seus béns i va estar amb María, la Mare de Jesús, i les altres dones quan Jesús va ser crucificat.
Va ser, segons els evangelis, la primera a la qual se li va aparèixer Jesús després de la resurrecció, després de buscar-ho amb llàgrimes. D'aquí la veneració que ha tingut a l'Església com a testimoni del ressuscitat.
D'aquests passatges no es pot deduir ni que va ser una pecadora, ni molt menys que va ser la dona de Jesús.
Segons aquestes obres, que encara que portin el nom d'evangelis no són pròpiament tals sinó escrits amb revelacions secretes de Jesús als seus deixebles després de la resurrecció, Mariam (Mariamne no apareix el nom de Magdalena excepte en uns pocs llibres) és la que entén millor aquestes revelacions. Per això és la preferida de Jesús i la que rep una revelació especial.
L'oposició que en alguns d'aquests textos (Evangeli de Tomás, Evangeli de María...) mostren els apòstols cap a ella per ser dona reflecteix la consideració negativa que alguns gnòstics tenien del femení i la condició de María com a deixebla important. No obstant això, alguns volen veure en aquesta oposició un reflex de la postura de l'Església oficial de llavors, que estaria en contra del lideratge espiritual de la dona que proposaven aquests grups.
Res d'això demostrable. Aquesta oposició més aviat pot entendre's com un conflicte de doctrines: les de Pedro i altres apòstols enfront de les quals aquests grups gnòstics exposaven en nom de Mariam. En qualsevol cas, el fet que es recorri a María és una manera de justificar els seus plantejaments gnòstics.
En altres evangelis apòcrifs, especialment en l'Evangeli de Felipe, Mariam (aquesta vegada citada també amb el nom d'origen, Magdalena) és model de gnòstic, precisament per la seva feminitat.
Ella és símbol espiritual de seguiment de Crist i d'unió perfecta amb ell. En aquest context es parla d'un petó de Jesús amb María , simbolitzant aquesta unió, ja que mitjançant aquest petó, una espècie de sagrament superior al baptisme i l'eucaristia, el gnòstic s'engendrava a si mateix com a gnòstic.
El to d'aquests escrits està absolutament allunyat d'implicacions sexuals. Per això, cap estudiós seriós entén aquests textos com un testimoniatge històric d'una relació sexual entre Jesús i María Magdalena.
És molt trist que aquesta acusació, que no té cap fonament històric, ja que ni tan sols els cristians de l'època es van veure obligats a polemitzar per a defensar-se d'ella, ressorgeixi cada cert temps com una gran novetat.
Símbols
L'últim sopar
No és negada únicament per masclisme. L'església entén la diferència entre l'amor d'un pare i l'amor d'una mare. Però l'amor d'una mare sempre és essencial, el d'un pare respon a resultats. Per a l'església catòlica, l'amor patern era el motiu ideal per a controlar als creients.
Era més fàcil dominar-los si es portaven "bé" que si sabien que eren estimats sempre. Es tracta doncs d'una estratègia de control feta per l'Església. Leonardo ho sabia, i encara que no va poder representar-la en el centre del sopar (perquè seria impropi per a aquesta època), va poder representar-la el més pròxim a Jesús.
És habitual trobar a María Magdalena representada amb una túnica vermella i verda. Colors associats amb la fertilitat, la deessa i la reialesa. Segons la teoria del color quan aquest color és utilitzat, la composició presentada té algun misteri ocult. I María Magdalena està plena de Misteris. El vermell és la passió i en una accepció més masculina és el color de la fe.
Encara que Magdalena, segurament no era pèl-roja, és molt habitual veure el color del seu pèl com a rogenc o pèl-roig. És interessant anotar que per als antics cèltics aquest color de pèl, indicava aristocràcia, algú tocat per les fades, algú d'un altre món.
El petó
No hay comentarios:
Publicar un comentario