Els ous
En aquella època l'Església no aconsellava el consum d'ous durant la Quaresma. Les gallines continuaven ponent. Tirar els ous hauria estat un pecat per aixo, no quedava més remei que guardar-los. En unes setmanes s'aconseguia una sobreabundància d'ous als quals calia donar sortida.
Compartien i regalaven els ous que no s'havien consumit durant la Quaresma. D'aquesta manera, va anar naixent un costum. Regalar una cistella d'ous frescos era sens dubte un magnífic detall, però si a més els ous s'acolorien o es pintaven es convertien en un autèntic regal.
En el segle XII l'Església beneirà el costum de regalar ous com a símbol de *resurreción a la sortida de la missa de Pasqua. Un costum que s'ha mantingut fins no fa molt, especialment en les zones rurals, on avis i padrins lliuren als fillols panets amb dos ous que s'emportaven a beneir.
L'ou es el símbol de vida, fecunditat i renovació.
Té una gran importància com a símbol de la Pasqua que coincideix amb l'inici de la primavera, la qual cosa no és casualitat. A la primavera, la naturalesa surt de la seva letargia, iniciant-se un nou cicle vegetal. És el despertar a la vida, és a dir, la Pasqua representa una nova vida que culmina amb la la resurreción.
Simbolitza els quatre elements de la vida. La pela representa la terra; la membrana, l'aire; la clara, l'aigua; i la gemma, el foc.
El conill
No obstant això, ni el conill de Pasqua ni els ous de Pasqua que aquest porta són esmentats enlloc en la Bíblia.
A més, la llegenda segons la qual en el sepulcre on estava Jesús va haver-hi un conill que va presenciar la seva resurrecció és també falsa, sense cap mena de suport en les Sagrades Escriptures.
No hay comentarios:
Publicar un comentario