domingo, 22 de mayo de 2022

Vídeo símbols Sant Boi

 




Pujada de nota

 Sant Baldiri

L'objectiu d'aquesta última entrada el bloc, és conèixer una mica més el nostre poble i enriquir-nos d'informació que fins ara desconeixíem.

És representat de manera obligada amb una sèrie d'elements que des de la perspectiva cristiana simbolitzen la seva vida i martiri, això és una cosa comuna a la resta d'imatges, però normalment i per al públic profà són dades que solen passar desapercebuts, quan realment són els elements que més enllà de l'obra artística, distingeixen i determinen la mateixa.

La parròquia de Sant Baldiri està documentada des de l'any 966. També se sap que l'any 1040 es treballava en una església, d'estil romànic, que va va ser substituïda per un nou temple al segle XVIII.

  

                                   


Quan es va construir?

L'edifici actual va ser construït entre 1710-1752. Té tres naus capçades amb un absis rectangular i campanar de torre poligonal. Està construïda amb pedra de bona qualitat, aparellada amb carreus regulars, ben tallats i arrenglerats. Destaca especialment la portalada barroca, amb frontons corbats tallats i una fornícula central amb la imatge del sant. També s'hi va encastar una clau de volta gòtica, amb Déu Pare assegut en majestat sota un cel estrellat.

De l'edifici romànic es poden veure traces, restes de les antigues capelles laterals, al carrer de la Pau, el qual coincideix amb l'antic eix del temple primitiu.

A l'interior del temple, a la capella de la Pietat, hi ha el sepulcre de Rafael Casanova, conseller en cap de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra de Successió, que morí a Sant Boi l'any 1743.




 La seva historia

Inicialment era una església preromànica de la qual no ha pervingut res. Se sap que l'any 1040 ja es treballava en l'església romànica, ja que hi ha documentat que un tal Escluva va fer una donació de vi "ad ipsa cobertura" de Sant Baldiri.

Era una imponent església romànica amb coberta de fusta, que va fer les funcions de parròquia junt amb la de Sant Pere, molt propera i que va acabar per desaparèixer a la Guerra del Francès.

Mn. Francesc Albert va impulsar la construcció de la nova parròquia iniciant-se les obres el 1710 i donant-se per finalitzades amb l'inici del culte el 1752

En principi encara hi havia el cementiri adossat, però amb les noves lleis del segle xix es va traslladar i es va guanyar espai per a la Plaça de l'Església. De l'església anterior es conserva cinc arcades de mig punt tapiades i una clau de volta del Pare Etern sota la rosassa del cor. Dels retaules que contenia només s'ha conservat la taula central del retaule de Sant Baldiri, de Lluís Dalmau. L'orgue també fou destruït i de l'Arxiu Parroquial una bona part.



La seva arquitectura

 La seva orientació presenta la capçalera al nord, la façana al sud i els costats laterals a est i oest. Aquesta orientació no és arbitrària i respon a dos factors fonamentals. Primerament, l'església barroca fou bastida sobre les restes d'una romànica del segle xi, aprofitant alguns dels arcs de la capçalera de la primitiva església, que s'orientava com era habitual a l'est, per a travar el mur lateral oriental de la segona (vegeu fitxa específica). En segon lloc, la primacia de la façana com a element barroc s'adiu amb una orientació a migjorn que la il·lumina millor.

La façana, amb la seva torre campanar octogonal, està feta de carreus de pedra ben tallats i aparellats. Destaca el seu barroquisme accentuat, tant per les cornises i frontons curvilinis de la porta i la fornícula centrals, com pels seus elements estructurals: verticalitat accentuada per l'escalinata d'accés i pels obeliscs amb esferes de la cornisa, amb preponderància de línies corbes en aquesta, contraforts que imiten pilastres, 



Personalment, no la visito gaire, però crec que en general és un símbol que representa tot Sant Boi. Ja que des de lluny per la carretera es pot veure on se situa i directament ho relacionem amb la nostra ciutat.





martes, 10 de mayo de 2022

2n Pasqua

 Simbologia 2n PASQUA

El dilluns 24 de maig es fa la Segona Pasqua, una festa que se celebra de manera desigual en tot el país: com és una festivitat d'elecció municipal, algunes poblacions fan festa i altres no.

La festivitat té lloc el cinquantè dia després del diumenge de Resurrecció.

a festa té un rerefons clarament religiós i commemora el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols. Segons expliquen les sagrades escriptures, 50 dies després de la resurrecció de Crist, l'Esperit Sant es va aparèixer davant els seus deixebles més fidels i els va encomanar l'inici de la tasca evangelitzadora. A partir d'aquest moment, els apòstols van començar a recórrer el món per a fer difusió de la fe cristiana i, per això, l'Esperit Sant els va dotar de la xenoglòssia, que és la comprensió de diverses llengües.


Símbols

Àngel 

L'Àngel va portar la pedra que segellava el sepulcre i els va anunciar la seva resurrecció. Després, Jesús se'ls va presentar als seus apòstols de diferents formes segons cada Evangeli abans de pujar als cels. És així és com s'inicia el Temps de Pasqua."Jesús ho va oferir tot en tres anys de predicació i va acabar en la creu després de donar menjar a centenars de persones i curar", ha explicat en COPE el pare Ángel Camino, sacerdot de l'orde de Sant Agustí i un dels vicaris de l'arxidiòcesi de Madrid.

L'esperit Sant

L'Esperit Sant i la resurrecció de Jesús no es poden separar i ens ha estat donat per a la nova presència de Déu entre nosaltres.

 Per l'Esperit Sant Crist viu enmig de nosaltres i en cadascun de nosaltres. Per l'Esperit Sant som capaços d'estimar. Per l'Esperit Sant podem «veure» al Senyor – «veure» amb els ulls de la fe. Per l'Esperit Sant podem acollir a la persona de Crist ressuscitat a l'Església reunida, en l'Escriptura proclamada com a Paraula viva i eficaç, en els sagraments, en la vida, en les persones –sobretot en els més pobres- i en els esdeveniments de la nostra vida personal o de la nostra vida col·lectiva. Per l'Esperit Sant podem passar a l'acció i donar la vida pels altres, a imitació de Crist, oberts a l'esperança del Regne de Déu.


La creu


Per als cristians la creu té un significat molt valuós, ja que, simbolitza tant el sofriment, passió i sacrifici de Jesucrist per la humanitat com, la salvació, reconciliació i unió amb Jesucrist. La creu és el principal símbol de la fe i Església Catòlica.

El Divendres Sant es presenta la Creu per a recordar i agrair el sacrifici que va fer Jesucrist per a netejar els pecats del món.



Ciri Pascual

El Ciri Pascual representa la mort i resurrecció de Jesucrist, la llum i la vida del món. El Ciri Pascual és una espelma de gran grandària, de color blanc que té gravades les lletres gregues Alfa i Omega, que signifiquen que Déu és el principi i fi de tot.

El foc que s'empra per a encendre el Ciri Pascual deriva de les espelmes enceses durant la Vigília Pasqual. El foc del Ciri Pascual és nou que renova la fe, d'aquest foc, a més, s'encenen la resta de les espelmes. Aquest foc representa a Jesucrist ressuscitat i vencedor de les ombres i tenebres.

Vídeo símbols Sant Boi