Sant Baldiri
L'objectiu d'aquesta última entrada el bloc, és conèixer una mica més el nostre poble i enriquir-nos d'informació que fins ara desconeixíem.
És representat de manera obligada amb una sèrie d'elements que des de la perspectiva cristiana simbolitzen la seva vida i martiri, això és una cosa comuna a la resta d'imatges, però normalment i per al públic profà són dades que solen passar desapercebuts, quan realment són els elements que més enllà de l'obra artística, distingeixen i determinen la mateixa.
La parròquia de Sant Baldiri està documentada des de l'any 966. També se sap que l'any 1040 es treballava en una església, d'estil romànic, que va va ser substituïda per un nou temple al segle XVIII.
Quan es va construir?
L'edifici actual va ser construït entre 1710-1752. Té tres naus capçades amb un absis rectangular i campanar de torre poligonal. Està construïda amb pedra de bona qualitat, aparellada amb carreus regulars, ben tallats i arrenglerats. Destaca especialment la portalada barroca, amb frontons corbats tallats i una fornícula central amb la imatge del sant. També s'hi va encastar una clau de volta gòtica, amb Déu Pare assegut en majestat sota un cel estrellat.
A l'interior del temple, a la capella de la Pietat, hi ha el sepulcre de Rafael Casanova, conseller en cap de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra de Successió, que morí a Sant Boi l'any 1743.
La seva historia
Inicialment era una església preromànica de la qual no ha pervingut res. Se sap que l'any 1040 ja es treballava en l'església romànica, ja que hi ha documentat que un tal Escluva va fer una donació de vi "ad ipsa cobertura" de Sant Baldiri.
Era una imponent església romànica amb coberta de fusta, que va fer les funcions de parròquia junt amb la de Sant Pere, molt propera i que va acabar per desaparèixer a la Guerra del Francès.
Mn. Francesc Albert va impulsar la construcció de la nova parròquia iniciant-se les obres el 1710 i donant-se per finalitzades amb l'inici del culte el 1752.
En principi encara hi havia el cementiri adossat, però amb les noves lleis del segle xix es va traslladar i es va guanyar espai per a la Plaça de l'Església. De l'església anterior es conserva cinc arcades de mig punt tapiades i una clau de volta del Pare Etern sota la rosassa del cor. Dels retaules que contenia només s'ha conservat la taula central del retaule de Sant Baldiri, de Lluís Dalmau. L'orgue també fou destruït i de l'Arxiu Parroquial una bona part.
La seva arquitectura
La seva orientació presenta la capçalera al nord, la façana al sud i els costats laterals a est i oest. Aquesta orientació no és arbitrària i respon a dos factors fonamentals. Primerament, l'església barroca fou bastida sobre les restes d'una romànica del segle xi, aprofitant alguns dels arcs de la capçalera de la primitiva església, que s'orientava com era habitual a l'est, per a travar el mur lateral oriental de la segona (vegeu fitxa específica). En segon lloc, la primacia de la façana com a element barroc s'adiu amb una orientació a migjorn que la il·lumina millor.
La façana, amb la seva torre campanar octogonal, està feta de carreus de pedra ben tallats i aparellats. Destaca el seu barroquisme accentuat, tant per les cornises i frontons curvilinis de la porta i la fornícula centrals, com pels seus elements estructurals: verticalitat accentuada per l'escalinata d'accés i pels obeliscs amb esferes de la cornisa, amb preponderància de línies corbes en aquesta, contraforts que imiten pilastres,
No hay comentarios:
Publicar un comentario